Mes fotos

Aqui veis al amigo Joy y a Pere felizmente!! Despues del Holy!!

Parvati

Aquesta nena és una joia, tot i que és la mar de trapella,jejejeje

Festivals

Durant aquests darrers dies de treball de camp hem pogut gaudir en més d’una ocasió dels festivals que es fan cada any al poble. Els més importants són al Cittirai, el primer mes del calendari Tamil (mitjans d’abril a mitjans de maig).

Ha estat molt emocionant veure el “teatre al carrer” i les carrosses amb llums i flors en les que porten les figures dels Déus.

La propietària del soterrani, la Durka, també coneguda com a “ghost” sempre fa dibuixos de flors davant la porta de casa, com és costum aquí, però quan hi ha festivals, s’hi recreen.

Companys de pis

Aquesta granota i aquesta aranya són alguns dels nostres pintorescs companys de pis en el nostre soterrani.

Un altre de ben graciós i que va fer el niu a la nostra habitació, és un ratolí que no hem aconseguit atrapar encara!!!

El tio cada nit es fa un fart de cacauets!! De fet també menja pots del “coconut oil” de la Elena i també menja motxilles com les del Tarik,jejeje

Anècdotes quotidianes!!

Entrevistes

Aquest colega amb Kaily entre nens la mar de simpàtics segueixo sent jo, tot i la transformació d’aquest viatge. No patiu, intento aprendre les coses bones d’aquesta gent.

Aquesta foto me la va fer el Tarik després que plegats li féssim una entrevista al nen de la camisa marró, el Mugli. En el nostre intent de veure la percepció d’aquesta gent del tanc com a un ecosistema amb diferents usos, recursos i funcions de les que tot el poble n’és beneficiari, intentem recollir també la visió dels nens.

En aquest cas vam fer un tipus d’entrevista (un d’aquests mètodes etnoecològics que hem après aquí, jejej) que consisteix en que l’entrevistat ha d’ordenar en paquets diferents dibuixos amb noms (en tamil i en angles, jejej) amb diferents elements:

Tanc, ocells, sediments, joc, dona, home, rentar roba, subhasta, arbres, recàrrega d’aqüífers, pou, canal, cultiu, peixos, plantes medicinals, temple…

A partir de les raons que ens donen els entrevistats i les generalitats que en poguem extreure, intentarem veure si fan realment relacions ecològiques dels diferents elements.

El coneixement és el primer pas, segons nosaltres per al desenvolupament sostenible.

I aquests nens, ostres si saben aquests nens…el noi de la meva esquerra amb la camisa a quadres, que encara que no ho sembli té 13 anys sabia moltíssim de plantes medicinals!!!!

Palm nuts: fruit o licor?

Un dels nostres amics que tenim al poble, l’Erumalai, ens ha portat més d’una vegada per postres bananes de les bones ben bones. També ens va portar un dia els Palm Nuts, una espècie de coco, que no és el que a Catalunya s’entèn per coco.

Aquest fruit també té un ús més curiós (prohibit a l’estat de Tamil Nadu, però no pas a l’estat de Pondicherry) que és la producció de licor.

Aquest licor té tota una cadena de producció com a mínim complexa i fosca. Suposo que per això estarà prohibit a Tamil Nadu.

Workshop

Entre les nostres aventures sempre podrem explicar com vam poder participar en un
Workshop titulat: “Finding Social and Cultural issues in the emerging Irrigation Institutions” explicant el nostre projecte i el nostre emfocament ecològic davant dels tancs d’aigua i com aquest emfocament des de la nostra perspectiva creiem que pot contribuir a una major sostenibilitat en la gestió. Sostenibilitat entesa com a preservació de l’ecosistema, com a major justícia social i equitat entre els diferents beneficiaris dels tancs i com a contribució a assegurar el “sustent” de la població millorant la economia rural.
Entre doctorats i postdoctorats, membres d’ONGs, nosaltres com a estudiants quedavem una mica graciosos i com “bolets”.
Va ser molt profitós veure en una mateixa taula opinions diferents i enfocaments diversos. També cal remarcar el difícil que per a mi se’m fa acceptar que en aquests tallers sempre hi ha acadèmics que des de la seva posició en la èlit admiren el Banc Mundial amb les seves polítiques,jejejee
També es fa dur acceptar que projectes molt interessants de les ONGs estan financiats pel mateix Banc Mundial, que ara et dona la mà i després te la nega o per la mateixa Indian Tobacco Company en el marc de la neoliberal i perillosa “responsabilitat social corporativa” que legitima el capitalisme i la desregulació de l’economia.
Algun dia, els Estats deixaran de ser titelles de les impunes multinacionals i de les grans empreses?
Esperem viure aquest dia o com a mínim haver contribuït perquè aquest dia arribi.

Daily labourer

De camí a Attur, el nostre segon poble d’estudi, trobem un grup de treballadors a la construcció.
La pobresa de la Índia rural es manifesta en el “pluriempleo” de la gent sense terra.
Tant home com dona treballen al camp o en la construcció per tirar endavant la família.
Una dona cobra 30 Rs al dia, un home 60 Rs. Parlem de 50 cèntims d’euro per les dones I d’1 euro per als homes.
En la majoria de les families (entre les 200 que hem pogut entrevistar,jejjee) les dones
Participen en el National Rural Employment Guarantee Scheme (NREGS) que el govern central (governat pel Congress Party (el mateix de Ghandhi i de Nehru, el primer primer ministre després de la independència) ) va impulsar al 2005 pel qual un membre de cada família té garantits 100 dies de treball a l’any amb un sou de 80 Rs al dia. Els treballs són d’obres públiques o per la comunitat. En els nostres pobles les feines consisteixen en retirar els sediments del tanc per a augmenter-ne la capacitat i al mateix temps emfortir la petita presa que permet l’existència d’aquest ecosistema tant important per aquests pobles.

Fumigant

Mentre intentem fer una petita diagnosi ambiental i conéixer aquest ecosistema, veiem aquest nen fumigant. Els pesticides i els fertilitzants naturals, la vermicultura, la agricultura orgànica i ecològica lluita per sobreviure. Les ONG de la zona ho intenten.
Mentrestant les “Private company” segueixen venent els fertilitzants I pesticides artificials.
Ja pràcticament no s’utilitzen els sediments acumulats al tanc com a adob com abans es feia tradicionalment, surt massa car. Què vol dir massa car?
Els preus dels fertilitzants artificials té un preu fictíciament barat. Externalitza, externalitza i triomfaràs en el món del capital. Motxilla social i ecològica.
L’agricultura industrial, del monocultiu, de les Especial Economic Zones, dels transgènics, de la biopirateria, de la supressió dels drets dels petits agricultors pretèn imposer-se entre l’agricultura tradicional de la Índia.
Aquí al poble ja són molts els que volen cultivar “sugarcane” perquè queden enlluernats pels prèstecs de les fàbriques de sucre. Després com sempre el deute. El deute aplastant.
Consum d’aigua, més consum d’aigua.
Al 2004, 16000 suicidis d’agricultors a la Índia. La desesperació de l’endeutament porta a mesures extremes.
La Globalització fa créixer el deute del Nord amb el Sud. Deute ecologic i social.
Quina sera la nostra resposta?

La cara fosca

La vida de la vila té sens dubte, malgrat no s’expliquin i no ens les mostrin tant fàcilment les seves tragèdies. Des que vam arribar hem viscut més d’un funeral. Des de la mort de l’autorickshaw driver de Tindivanam, la ciutat més propera, prop del tram de carretera principal del poble en aquell accident que va trasbalsar el poble, hem anat vivint alters defuncions, gent gran, joves malalts, el professor de l’escola per una electrocució, una dona a la vida de la qual el seu marit i la seva família van decidir posar fi. Aquell assassinat va ser dur d’assimilar. La família de la dona va tallar en protesta la carretera principal. Què sera de la dona en aquest país.
L’infanticidi femení creix. Des dels 80 en que s’ha desenvolupat l’amniocentèsi i els mètodes per saber el sexe del nadó abans de néixer la relació de nenes per cada mil nens ha baixat dels 980 als 927…val més pagar una ecografia o una amniocentèsi que una “dot” quan sigui gran. La realitat és punyent.

Neem, arbre sagrat

Dins la vida sagrada de la vila, els festivals se suceeixen un darrera l’altre. La religió popular, lluny de la tradició brahmànica i de la tradició del renunciant de la religió hinduista clàssica es manifesta en les ofrendes als déus i deeses.
A Devi, la deesa, li agrada el Neem tree i és el seu preferit.
Les teulades de les cases s’omplen de fulles. Quedaran allà fins que es cremin al sol.

Tamarind

La vida a la vila segueix el seu cicle anual. Després de l’arrós, el cacauet i milers d’altres collites, ara li toca el torn al tamarind, al pulia maram en Tamil.
Ja fa dies que es va fer la subhasta a la que hi vam assistir el Raja i jo, cada família que ha reunit el sufficient per competir aquest any, ha pagat per quedar-se amb la producció d’un dels arbres de la carretera. Malgrat el transit les dones amb les escombres recullen els fruits que cauen mentre els nens i els homes sacsejen les branques d’aquest arbre inmens.
L’Elena i jo (més ella que no pas jo) hem compartit una estona amb els propietaris de la casa, treient la beina al fruit del tamarind.