martes, 8 de mayo de 2007

Daily labourer



De camí a Attur, el nostre segon poble d’estudi, trobem un grup de treballadors a la construcció.
La pobresa de la Índia rural es manifesta en el “pluriempleo” de la gent sense terra.
Tant home com dona treballen al camp o en la construcció per tirar endavant la família.
Una dona cobra 30 Rs al dia, un home 60 Rs. Parlem de 50 cèntims d’euro per les dones I d’1 euro per als homes.
En la majoria de les families (entre les 200 que hem pogut entrevistar,jejjee) les dones
Participen en el National Rural Employment Guarantee Scheme (NREGS) que el govern central (governat pel Congress Party (el mateix de Ghandhi i de Nehru, el primer primer ministre després de la independència) ) va impulsar al 2005 pel qual un membre de cada família té garantits 100 dies de treball a l’any amb un sou de 80 Rs al dia. Els treballs són d’obres públiques o per la comunitat. En els nostres pobles les feines consisteixen en retirar els sediments del tanc per a augmenter-ne la capacitat i al mateix temps emfortir la petita presa que permet l’existència d’aquest ecosistema tant important per aquests pobles.

No hay comentarios: