Viure

La Vida. Quina Vida!!

Una abraçada davant d’aquest immens oceà!!

Bona Pasqua!

Pere

Mira-la

Mira-la.

Renta la roba.

Senzillesa. Empenta. Força.

Refresquem-nos les idees amb l’aigua del Tank.

Agafem el veritable missatge.

Anem, hi ha tantes coses a fer!!

Pensaments

Ai que el Tarik ja m’ha tornat a enganxar pensatiu a la vorera d’un Temple Tank o d’un Koil Koolam si ho preferiu en Tamil.

Que tindran de màgic aquests estanys dels temples, que m’han deixat encisat?

En busca de l’estany perdut

En aquells temps un arqueòleg molt audaç, trobava arques perdudes i amb els seu fuet sortia de tots els entrebancs. Alguns deien que es deia Indiana Jones. Quin greu error cometien!!

Aquí tenim en Tarik Serrano, lerelelrelre!!

Acompanyat del seu equip d’intrèpits ambientòlegs i antropòlegs-traductors.

Finalment l’estany assecat pel sol de justícia que ara ens cau a sobre...ha aparegut.

Està o no estar connectat amb el tanc? Jo no veig el canal? No serà que el monzó tot ho inunda? Quina calor, potser m’aniria bé un monzó per refrescar-me!!!

En una entrevista ens van dir que sí estava connectat i en l’altre? Però quin nom tenia? És un nom pronunciable?

Poc a poc les coses encaixen.

Una abraçada

Pere

Camps d’arròs a Manur!!

Mira aquí ve un noiet la mar de simpàtic potser ens sap dir quin ús en fa ell del tanc?

Bé, ostres que interessant: mel, peixos, rentar roba, aigua per rentar plats...

...què més?

Bé ara que ho dius aquí a l’estany creix una planta. La seva sàvia és verinosa.

La utilitzen per als infanticidis femenins.

El cor batega més ràpid. La realitat impacta.

Gràcies Kalahesan, hem après moltes coses.

Seguim el nostre camí...poitu varan (see you)

Vaques

Hola!!

Com esteu!!

Sóc una vaca que en el camí de la Marakannam Main Road fins a Attur us saludo.

Què feu? Reconéixer el terreny? Trobar al camp el que ahir us van explicar?

Em sembla que aquí no hi ha cap canal, ni cap estany!!

Busca, busca que qui busca troba!!!

Camins d’esforços.

A les afores d’Attur veiem arribar una dona de recollir llenya.

Quina empenta! Quines forces tenen aquí les dones!

Elles són les que tiren endavant la família.

Dinar amb la família de la Nithya?

Si, podríem dir-ho, però aquí la tradició és que els invitats mengen primer (tot i venir elles a casa, es van encaparrar en portar el menjar fet i fer-nos de mare i per tant ens van convertir en invitats nosaltres!!) La tieta i la mare de la Nithya, són molt bona gent.

Llàstima que els seus tradicionalismes conservadors ens van fer fingir canvis d’habitació. A ulls seus el Raja i la Nithya només són amics. Llàstima que no s’ho cregui ningú. Aquesta societat fa que els joves s’amaguin. Que els amors veritables no estiguin ben vistos, que els pares decideixin amb qui vols casar-te.

I si no vols casar-te? Quina una has dit!! Si la noia que estimes és d’una altra casta com és el cas dels nostres estimats traductors i si a sobre ets pobre i “mixing caste” com en el cas del Raja, quina garantia pots oferir per a un matrimoni consentit pels sogres??

És una índia blanca?

No no és pas una noia índia, tot i que és igual de maca, jejej

La nostra amiga Elena!!

Subhastes

Aquí tenim una escena de les subhastes dels arbres de tamarind de la carretera davant d’Attur. Semblantment es fa el mateix amb els recursos del tanc.

Cridant els preus, l’homa de la camisa a quadres vermella i verda i el dotti blanc, espera a veure qui dona més, arbre per arbre.

L’home de la camisa de màniga llarga i a quadres apunta el preu, rep els diners i cap a un altre arbre s’ha dit!!

“Observació participant” llàstima que no sigui plan cridar un preu que després no serem capaços d’aprofitar el tamarind com ho fan ells jajajaja

Convivència

El nostre soterrani amb la brutícia incrustada de segles i els sacs d’arròs i de cacauets que sembla que no pensen treure’ns-els mai és el nostre niu comunitari en el que compartim des de transcripcions de poques hores de son, fins a reunions i discussions eternes.

Sobre les intencions encobertes de certs personatges del món acadèmic, de quins són els nostres objectius, converses sobre el món que volem construir, sobre la realitat dels joves indis i sobre la realitat dels joves Barcelonins i Malagueños.

Compartim sopars i dinars, riallades i moments de cansament extrem.

Anècdotes d’entrevistes, traduccions complicades, el dia a dia.

Matins

Aquesta és la vista des de la terrassa de casa a Endiyur. És una joia els matins que ens aixequem prou d’hora per veure sortir el sol o per rebre el dia amb la calma de les primeres hores.

Els ocells, el anar i venir de les dones ja aixecades des de les quatre del matí.

El pintar flors a les portes de les cases, el anar a buscar aigua, el preparar l’esmorçar, el omplir sacs de cacauets secs o de tamarind...