El nostre soterrani amb la brutícia incrustada de segles i els sacs d’arròs i de cacauets que sembla que no pensen treure’ns-els mai és el nostre niu comunitari en el que compartim des de transcripcions de poques hores de son, fins a reunions i discussions eternes.
Sobre les intencions encobertes de certs personatges del món acadèmic, de quins són els nostres objectius, converses sobre el món que volem construir, sobre la realitat dels joves indis i sobre la realitat dels joves Barcelonins i Malagueños.
Compartim sopars i dinars, riallades i moments de cansament extrem.
Anècdotes d’entrevistes, traduccions complicades, el dia a dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario