Mentre intentem fer una petita diagnosi ambiental i conéixer aquest ecosistema, veiem aquest nen fumigant. Els pesticides i els fertilitzants naturals, la vermicultura, la agricultura orgànica i ecològica lluita per sobreviure. Les ONG de la zona ho intenten.
Mentrestant les “Private company” segueixen venent els fertilitzants I pesticides artificials.
Ja pràcticament no s’utilitzen els sediments acumulats al tanc com a adob com abans es feia tradicionalment, surt massa car. Què vol dir massa car?
Els preus dels fertilitzants artificials té un preu fictíciament barat. Externalitza, externalitza i triomfaràs en el món del capital. Motxilla social i ecològica.
L’agricultura industrial, del monocultiu, de les Especial Economic Zones, dels transgènics, de la biopirateria, de la supressió dels drets dels petits agricultors pretèn imposer-se entre l’agricultura tradicional de la Índia.
Aquí al poble ja són molts els que volen cultivar “sugarcane” perquè queden enlluernats pels prèstecs de les fàbriques de sucre. Després com sempre el deute. El deute aplastant.
Consum d’aigua, més consum d’aigua.
Al 2004, 16000 suicidis d’agricultors a la Índia. La desesperació de l’endeutament porta a mesures extremes.
La Globalització fa créixer el deute del Nord amb el Sud. Deute ecologic i social.
Quina sera la nostra resposta?
Mentrestant les “Private company” segueixen venent els fertilitzants I pesticides artificials.
Ja pràcticament no s’utilitzen els sediments acumulats al tanc com a adob com abans es feia tradicionalment, surt massa car. Què vol dir massa car?
Els preus dels fertilitzants artificials té un preu fictíciament barat. Externalitza, externalitza i triomfaràs en el món del capital. Motxilla social i ecològica.
L’agricultura industrial, del monocultiu, de les Especial Economic Zones, dels transgènics, de la biopirateria, de la supressió dels drets dels petits agricultors pretèn imposer-se entre l’agricultura tradicional de la Índia.
Aquí al poble ja són molts els que volen cultivar “sugarcane” perquè queden enlluernats pels prèstecs de les fàbriques de sucre. Després com sempre el deute. El deute aplastant.
Consum d’aigua, més consum d’aigua.
Al 2004, 16000 suicidis d’agricultors a la Índia. La desesperació de l’endeutament porta a mesures extremes.
La Globalització fa créixer el deute del Nord amb el Sud. Deute ecologic i social.
Quina sera la nostra resposta?
1 comentario:
Com sempre... sempre els beneficis, el poder i el capital abans que les persones...
Publicar un comentario