miércoles, 9 de mayo de 2007

Palm nuts: fruit o licor?


Un dels nostres amics que tenim al poble, l’Erumalai, ens ha portat més d’una vegada per postres bananes de les bones ben bones. També ens va portar un dia els Palm Nuts, una espècie de coco, que no és el que a Catalunya s’entèn per coco.

Aquest fruit també té un ús més curiós (prohibit a l’estat de Tamil Nadu, però no pas a l’estat de Pondicherry) que és la producció de licor.

Aquest licor té tota una cadena de producció com a mínim complexa i fosca. Suposo que per això estarà prohibit a Tamil Nadu.


martes, 8 de mayo de 2007

Workshop


Entre les nostres aventures sempre podrem explicar com vam poder participar en un
Workshop titulat: “Finding Social and Cultural issues in the emerging Irrigation Institutions” explicant el nostre projecte i el nostre emfocament ecològic davant dels tancs d’aigua i com aquest emfocament des de la nostra perspectiva creiem que pot contribuir a una major sostenibilitat en la gestió. Sostenibilitat entesa com a preservació de l’ecosistema, com a major justícia social i equitat entre els diferents beneficiaris dels tancs i com a contribució a assegurar el “sustent” de la població millorant la economia rural.
Entre doctorats i postdoctorats, membres d’ONGs, nosaltres com a estudiants quedavem una mica graciosos i com “bolets”.
Va ser molt profitós veure en una mateixa taula opinions diferents i enfocaments diversos. També cal remarcar el difícil que per a mi se’m fa acceptar que en aquests tallers sempre hi ha acadèmics que des de la seva posició en la èlit admiren el Banc Mundial amb les seves polítiques,jejejee
També es fa dur acceptar que projectes molt interessants de les ONGs estan financiats pel mateix Banc Mundial, que ara et dona la mà i després te la nega o per la mateixa Indian Tobacco Company en el marc de la neoliberal i perillosa “responsabilitat social corporativa” que legitima el capitalisme i la desregulació de l’economia.
Algun dia, els Estats deixaran de ser titelles de les impunes multinacionals i de les grans empreses?
Esperem viure aquest dia o com a mínim haver contribuït perquè aquest dia arribi.

Daily labourer



De camí a Attur, el nostre segon poble d’estudi, trobem un grup de treballadors a la construcció.
La pobresa de la Índia rural es manifesta en el “pluriempleo” de la gent sense terra.
Tant home com dona treballen al camp o en la construcció per tirar endavant la família.
Una dona cobra 30 Rs al dia, un home 60 Rs. Parlem de 50 cèntims d’euro per les dones I d’1 euro per als homes.
En la majoria de les families (entre les 200 que hem pogut entrevistar,jejjee) les dones
Participen en el National Rural Employment Guarantee Scheme (NREGS) que el govern central (governat pel Congress Party (el mateix de Ghandhi i de Nehru, el primer primer ministre després de la independència) ) va impulsar al 2005 pel qual un membre de cada família té garantits 100 dies de treball a l’any amb un sou de 80 Rs al dia. Els treballs són d’obres públiques o per la comunitat. En els nostres pobles les feines consisteixen en retirar els sediments del tanc per a augmenter-ne la capacitat i al mateix temps emfortir la petita presa que permet l’existència d’aquest ecosistema tant important per aquests pobles.

Fumigant


Mentre intentem fer una petita diagnosi ambiental i conéixer aquest ecosistema, veiem aquest nen fumigant. Els pesticides i els fertilitzants naturals, la vermicultura, la agricultura orgànica i ecològica lluita per sobreviure. Les ONG de la zona ho intenten.
Mentrestant les “Private company” segueixen venent els fertilitzants I pesticides artificials.
Ja pràcticament no s’utilitzen els sediments acumulats al tanc com a adob com abans es feia tradicionalment, surt massa car. Què vol dir massa car?
Els preus dels fertilitzants artificials té un preu fictíciament barat. Externalitza, externalitza i triomfaràs en el món del capital. Motxilla social i ecològica.
L’agricultura industrial, del monocultiu, de les Especial Economic Zones, dels transgènics, de la biopirateria, de la supressió dels drets dels petits agricultors pretèn imposer-se entre l’agricultura tradicional de la Índia.
Aquí al poble ja són molts els que volen cultivar “sugarcane” perquè queden enlluernats pels prèstecs de les fàbriques de sucre. Després com sempre el deute. El deute aplastant.
Consum d’aigua, més consum d’aigua.
Al 2004, 16000 suicidis d’agricultors a la Índia. La desesperació de l’endeutament porta a mesures extremes.
La Globalització fa créixer el deute del Nord amb el Sud. Deute ecologic i social.
Quina sera la nostra resposta?

La cara fosca


La vida de la vila té sens dubte, malgrat no s’expliquin i no ens les mostrin tant fàcilment les seves tragèdies. Des que vam arribar hem viscut més d’un funeral. Des de la mort de l’autorickshaw driver de Tindivanam, la ciutat més propera, prop del tram de carretera principal del poble en aquell accident que va trasbalsar el poble, hem anat vivint alters defuncions, gent gran, joves malalts, el professor de l’escola per una electrocució, una dona a la vida de la qual el seu marit i la seva família van decidir posar fi. Aquell assassinat va ser dur d’assimilar. La família de la dona va tallar en protesta la carretera principal. Què sera de la dona en aquest país.
L’infanticidi femení creix. Des dels 80 en que s’ha desenvolupat l’amniocentèsi i els mètodes per saber el sexe del nadó abans de néixer la relació de nenes per cada mil nens ha baixat dels 980 als 927…val més pagar una ecografia o una amniocentèsi que una “dot” quan sigui gran. La realitat és punyent.

lunes, 7 de mayo de 2007

Neem, arbre sagrat


Dins la vida sagrada de la vila, els festivals se suceeixen un darrera l’altre. La religió popular, lluny de la tradició brahmànica i de la tradició del renunciant de la religió hinduista clàssica es manifesta en les ofrendes als déus i deeses.
A Devi, la deesa, li agrada el Neem tree i és el seu preferit.
Les teulades de les cases s’omplen de fulles. Quedaran allà fins que es cremin al sol.

Tamarind







La vida a la vila segueix el seu cicle anual. Després de l’arrós, el cacauet i milers d’altres collites, ara li toca el torn al tamarind, al pulia maram en Tamil.
Ja fa dies que es va fer la subhasta a la que hi vam assistir el Raja i jo, cada família que ha reunit el sufficient per competir aquest any, ha pagat per quedar-se amb la producció d’un dels arbres de la carretera. Malgrat el transit les dones amb les escombres recullen els fruits que cauen mentre els nens i els homes sacsejen les branques d’aquest arbre inmens.
L’Elena i jo (més ella que no pas jo) hem compartit una estona amb els propietaris de la casa, treient la beina al fruit del tamarind.

lunes, 2 de abril de 2007

Viure


La Vida. Quina Vida!!

Una abraçada davant d’aquest immens oceà!!

Bona Pasqua!

Pere

Mira-la


Mira-la.

Renta la roba.

Senzillesa. Empenta. Força.

Refresquem-nos les idees amb l’aigua del Tank.

Agafem el veritable missatge.

Anem, hi ha tantes coses a fer!!

Pensaments


Ai que el Tarik ja m’ha tornat a enganxar pensatiu a la vorera d’un Temple Tank o d’un Koil Koolam si ho preferiu en Tamil.

Que tindran de màgic aquests estanys dels temples, que m’han deixat encisat?

En busca de l’estany perdut

En aquells temps un arqueòleg molt audaç, trobava arques perdudes i amb els seu fuet sortia de tots els entrebancs. Alguns deien que es deia Indiana Jones. Quin greu error cometien!!

Aquí tenim en Tarik Serrano, lerelelrelre!!

Acompanyat del seu equip d’intrèpits ambientòlegs i antropòlegs-traductors.

Finalment l’estany assecat pel sol de justícia que ara ens cau a sobre...ha aparegut.


Està o no estar connectat amb el tanc? Jo no veig el canal? No serà que el monzó tot ho inunda? Quina calor, potser m’aniria bé un monzó per refrescar-me!!!

En una entrevista ens van dir que sí estava connectat i en l’altre? Però quin nom tenia? És un nom pronunciable?

Poc a poc les coses encaixen.

Una abraçada

Pere

Camps d’arròs a Manur!!


Mira aquí ve un noiet la mar de simpàtic potser ens sap dir quin ús en fa ell del tanc?

Bé, ostres que interessant: mel, peixos, rentar roba, aigua per rentar plats...

...què més?

Bé ara que ho dius aquí a l’estany creix una planta. La seva sàvia és verinosa.

La utilitzen per als infanticidis femenins.

El cor batega més ràpid. La realitat impacta.

Gràcies Kalahesan, hem après moltes coses.

Seguim el nostre camí...poitu varan (see you)