martes, 8 de mayo de 2007

La cara fosca


La vida de la vila té sens dubte, malgrat no s’expliquin i no ens les mostrin tant fàcilment les seves tragèdies. Des que vam arribar hem viscut més d’un funeral. Des de la mort de l’autorickshaw driver de Tindivanam, la ciutat més propera, prop del tram de carretera principal del poble en aquell accident que va trasbalsar el poble, hem anat vivint alters defuncions, gent gran, joves malalts, el professor de l’escola per una electrocució, una dona a la vida de la qual el seu marit i la seva família van decidir posar fi. Aquell assassinat va ser dur d’assimilar. La família de la dona va tallar en protesta la carretera principal. Què sera de la dona en aquest país.
L’infanticidi femení creix. Des dels 80 en que s’ha desenvolupat l’amniocentèsi i els mètodes per saber el sexe del nadó abans de néixer la relació de nenes per cada mil nens ha baixat dels 980 als 927…val més pagar una ecografia o una amniocentèsi que una “dot” quan sigui gran. La realitat és punyent.

lunes, 7 de mayo de 2007

Neem, arbre sagrat


Dins la vida sagrada de la vila, els festivals se suceeixen un darrera l’altre. La religió popular, lluny de la tradició brahmànica i de la tradició del renunciant de la religió hinduista clàssica es manifesta en les ofrendes als déus i deeses.
A Devi, la deesa, li agrada el Neem tree i és el seu preferit.
Les teulades de les cases s’omplen de fulles. Quedaran allà fins que es cremin al sol.

Tamarind







La vida a la vila segueix el seu cicle anual. Després de l’arrós, el cacauet i milers d’altres collites, ara li toca el torn al tamarind, al pulia maram en Tamil.
Ja fa dies que es va fer la subhasta a la que hi vam assistir el Raja i jo, cada família que ha reunit el sufficient per competir aquest any, ha pagat per quedar-se amb la producció d’un dels arbres de la carretera. Malgrat el transit les dones amb les escombres recullen els fruits que cauen mentre els nens i els homes sacsejen les branques d’aquest arbre inmens.
L’Elena i jo (més ella que no pas jo) hem compartit una estona amb els propietaris de la casa, treient la beina al fruit del tamarind.

lunes, 2 de abril de 2007

Viure


La Vida. Quina Vida!!

Una abraçada davant d’aquest immens oceà!!

Bona Pasqua!

Pere

Mira-la


Mira-la.

Renta la roba.

Senzillesa. Empenta. Força.

Refresquem-nos les idees amb l’aigua del Tank.

Agafem el veritable missatge.

Anem, hi ha tantes coses a fer!!

Pensaments


Ai que el Tarik ja m’ha tornat a enganxar pensatiu a la vorera d’un Temple Tank o d’un Koil Koolam si ho preferiu en Tamil.

Que tindran de màgic aquests estanys dels temples, que m’han deixat encisat?

En busca de l’estany perdut

En aquells temps un arqueòleg molt audaç, trobava arques perdudes i amb els seu fuet sortia de tots els entrebancs. Alguns deien que es deia Indiana Jones. Quin greu error cometien!!

Aquí tenim en Tarik Serrano, lerelelrelre!!

Acompanyat del seu equip d’intrèpits ambientòlegs i antropòlegs-traductors.

Finalment l’estany assecat pel sol de justícia que ara ens cau a sobre...ha aparegut.


Està o no estar connectat amb el tanc? Jo no veig el canal? No serà que el monzó tot ho inunda? Quina calor, potser m’aniria bé un monzó per refrescar-me!!!

En una entrevista ens van dir que sí estava connectat i en l’altre? Però quin nom tenia? És un nom pronunciable?

Poc a poc les coses encaixen.

Una abraçada

Pere

Camps d’arròs a Manur!!


Mira aquí ve un noiet la mar de simpàtic potser ens sap dir quin ús en fa ell del tanc?

Bé, ostres que interessant: mel, peixos, rentar roba, aigua per rentar plats...

...què més?

Bé ara que ho dius aquí a l’estany creix una planta. La seva sàvia és verinosa.

La utilitzen per als infanticidis femenins.

El cor batega més ràpid. La realitat impacta.

Gràcies Kalahesan, hem après moltes coses.

Seguim el nostre camí...poitu varan (see you)

Vaques


Hola!!

Com esteu!!

Sóc una vaca que en el camí de la Marakannam Main Road fins a Attur us saludo.

Què feu? Reconéixer el terreny? Trobar al camp el que ahir us van explicar?

Em sembla que aquí no hi ha cap canal, ni cap estany!!

Busca, busca que qui busca troba!!!

Camins d’esforços.


A les afores d’Attur veiem arribar una dona de recollir llenya.

Quina empenta! Quines forces tenen aquí les dones!

Elles són les que tiren endavant la família.

Dinar amb la família de la Nithya?


Si, podríem dir-ho, però aquí la tradició és que els invitats mengen primer (tot i venir elles a casa, es van encaparrar en portar el menjar fet i fer-nos de mare i per tant ens van convertir en invitats nosaltres!!) La tieta i la mare de la Nithya, són molt bona gent.

Llàstima que els seus tradicionalismes conservadors ens van fer fingir canvis d’habitació. A ulls seus el Raja i la Nithya només són amics. Llàstima que no s’ho cregui ningú. Aquesta societat fa que els joves s’amaguin. Que els amors veritables no estiguin ben vistos, que els pares decideixin amb qui vols casar-te.

I si no vols casar-te? Quina una has dit!! Si la noia que estimes és d’una altra casta com és el cas dels nostres estimats traductors i si a sobre ets pobre i “mixing caste” com en el cas del Raja, quina garantia pots oferir per a un matrimoni consentit pels sogres??

És una índia blanca?


No no és pas una noia índia, tot i que és igual de maca, jejej

La nostra amiga Elena!!