Bé, amics i amigues,
La majoria ja sabeu, que avui comença el meu viatge, com a mínim dins del meu cor.
Aquest serà, potser, depèn de com ho tingui, evidentment, un altre dels meus canals de comunicació mentre estigui a la Índia.
Potser alguns pensareu que m'estic fent pesat amb tant mail, amb tanta història, i pensareu...que se'n vagi ja el pesat!!
Bé, tranquils que penso agafar totes les meves forces i les posaré a disposició d'aquest projecte. Serà una experiència brutal que em farà créixer molt i només la vull compartir amb aquells que més estimo.
Que us vagi molt bé!!
Potser tornaré a escriure en aquest blog, potser no, potser ens trobarem d'aquí a cinc mesos altra vegada i us donaré una càlida abraçada!!
Viviu la vida intensament!!
Repartiu Amor, i féu-lo créixer! El que a mi m'heu donat cadascú de vosaltres, viatjarà amb mi a la Índia i allà es multiplicarà!!!
Una abraçada
Pere
martes, 2 de enero de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
desitjo k aket viatge tan important per a tu el poguem comparti duran i a la tornada i pode saber k allà a l'altra punta del món hi ha algú k està viatjan am nosaltres.
ptons
Molts ànims en la teva (i vostra) aventura! aprèn, ensenya, comparteix..i sobretot, gaudeix i viu.
Recorda que aquí tens molts amics (inacabables, ho sabem tots) que et fan sempre costat, estiguis aprop o a l'altra banda de món.
Et trobarem a faltar, desitjant amb delit que tornis ben aviat.
Una abraçada, t'ESTIMEM.
wapo, no cal que et digui que estàs en un moment molt, molt emocionant en la teva vida, m'anelegro de poder compartir-lo d'alguna forma. Cuida't molt i viu intensament tota aquesta aventura. I recorda que passi el que passi no estàs sol.
Un petó.
El millor que podria passar... VIURE
El millor que em passa és que visc, i tu estàs sempre al meu costat.
La distància és un materialisme absurd, perquè tot porta el teu nom per aquí als voltants i de sobte, hi ets més que mai.
Impregna't del que t'envolta, i cuida't, per dins i per fora.
Com diria Hermann Hess "des de costes llunyanes, tot creien en les mateixes necessitats supranacionals"...
Se't estima,
Clari
Publicar un comentario